Estrats sl està conformada per un equip de professionals procedents de diferents especialitats - arqueologia, antropologia, història, restauració, museografia, educació i comunicació, entre d
Entre els anys 2006 i 2007 Estrats sl. ha portat a terme les excavacions del recinte jussà del castell de Malgrat. Aquestes obres ens han estat encarregades pel sr. Eduardo Herrero, propietari actual del castell.
Els treballs arqueològics han consistit en l’excavació: de part de l’interior de l’edifici gòtic del recinte jussà, de la zona del fossat i de la zona que envolta el recinte sobirà, i en l’estudi arqueoconstructiu dels paraments de l’edifici gòtic.
El castell presenta dos recintes (recinte sobirà i recinte jussà). L’anomenat recinte sobirà ocupa la part superior de l’aflorament rocós en que es construeix el castell i el poble de Malgrat. Ve determinat per la presència d’una gran torre de planta trapezoïdal (segle XII- primera meitat del XIII), que envolta a una de quadrangular (segle XI), i un espai a l’aire lliure, en el qual podem observar dues fases: una primera, formada per un anell emmurallat i un fossat excavat a la roca envoltant la gran torre; i una segona, relacionada amb l’ampliació de la fortificació vers el nord i l’oest.
La gran torre actualment presenta dos accessos, un a la façana oest i un altre a l’est. Pel que fa al primer, es tracta d’una porta d’arc de mig punt adovellat, que dona pas a la planta baixa del recinte, que sembla que havia estat empedrada. Les seves dovelles també són del tipus de pedra cantonera, apareixent, a la clau, el dibuix en relleu d’un bastó rematat per un bàcul en forma de creu (que podria ser símbol de Solsona) i un motiu que en heràldica es denomina “muralla maçonada i merletada amb dues torres i porta oberta”, a les dues dovelles d’arrencada, blasó del qual en desconeixem el propietari, tal vegada la pròpia família Malgrat.
A la planta baixa de la gran torre, a totes les façanes hi ha una alineació continua d’espitlleres, separades entre sí aproximadament un metre. A l’alçada de la primera planta, hi ha una altra alineació d’espitlleres.
És també en aquesta primera planta on trobem la pràctica totalitat de finestres, donat que devia ser el nivell residencial de la torre. Així, com a element més antic, datable dins el segle XII-primera meitat del XIII, trobem una finestra d’arc de punt rodó a la façana nord, que no conserva indicis d’haver estat treballada. Cada brancal és format per un bloc de pedra repicat, l’arc de la llinda també es monolític, i l’ampit és una llosa de pedra local.
Sobre la porta d’accés a la torre hi ha un balcó amatacanat, actualment reconstruït, del qual són originàries les dues mènsules. Es tractaria d’una obra dels segles XIV-XV.
A la zona nord-oest del recinte sobirà, es va construir el recinte jussà, en concret, es va bastir un edifici amb una gran sala amb coberta sostinguda per quatre grans arcs de diafragma. Associada amb aquesta construcció, es va bastir una cisterna i es va excavar un nou tram de fossat. Aquestes obres es van portar a terme durant el tercer quart del segle XIV.
Durant el segle XVII el castell de Malgrat va perdent progressivament les seves funcions defensives i es va convertint en un mas. És en aquest moment en que s’amortitzen definitivament els fossats i es construeixen nous edificis destinats a les tasques del camp, agafant el castell la fisonomia d’una masia.
El projecte de recuperació del castell de Montclús és un projecte de gestió integral que contempla un pla d’actuacions arqueològiques, de restauració, de difusió i promoció (visites guiades, concerts de música i altres actes culturals).
El projecte de recuperació del castell de Montclús és un projecte de gestió integral que parteix del concepte que aquest monument i l’entorn on es troba conformen un actiu del patrimoni cultural i natural del municipi i del Montseny. Des de l’inici Estrats va dissenyar les estratègies necessàries per assolir els objectius del projecte, elaborant un projecte a través del qual s’indicaven els objectius, com s’havien de portar a terme, amb quins recursos es comptava i per què era important la recuperació d’aquest conjunt monumental.
Les campanyes d’actuació arqueològica, d’adequació i de consolidació s’iniciaren l’any 1996, sense pràcticament interrupció, fins l’any 2009. De forma paral·lela es va procedir a consolidar i coronar els murs dels àmbits excavats, així com reintegrar les llacunes i lligar amb morter de calç les filades dels murs descohesionats.
Altres tasques portades a terme han estat relacionades amb la difusió i promoció del castell. La zona interior del recinte sobirà ha estat parcialment musealitzada, s’ha editat un tríptic, es va elaborar una guia didàctica destinada als escolars, s’han confeccionat samarretes, punts de llibre i exposicions. Així mateix, s’han organitzat actes culturals, com ara concerts de música d’autor, de música antiga, teatralització de llegendes, etc.
Els resultats arqueològics al llarg d’aquests anys han estat de gran interès i n’han modificat substancialment el coneixement que en teníem, aquest és el motiu per el qual va ser necessari la redacció d’un nou Pla director.
El principals agents que han fet possible la consolidació i desenvolupament d’aquest projecte han estat l’Ajuntament de Sant Esteve de Palautordera, la Caixa Laietana i de forma molt especial la direcció del Parc Natural del Montseny (Diputació de Barcelona) que des de l’inici van apostar per aquest projecte.
Els antecedents del castell de Montclúses troben en el de Sesagudes i en el de Miravalls. Sembla ser que el castell guanya importància durant el segle XIII, si bé arqueològicament s’ha pogut documentar l’origen romànic de la fortalesa, que probablement es remunta al segle XI.
El castell té dos recintes, el jussà, del que se’n conserven restes del seu perímetre, i el Sobirà, del que en destaquen els murs perimetrals i una poderosa torre cilíndrica, assentada sobre una base en talús. A la part inferior del talús s’observa una canalització que conduiria l’aigua recollida cap una cisterna.
L’actual recinte sobirà és de planta quadrada, aquesta és el resultat de les diverses transformacions que a patit el castell durant els segles. Conserva tres dels seus murs perimetrals, el quart, on possiblement s’hi trobaria la porta d’accés, va desaparèixer en motiu de la forta erosió d’aquell costat del turó. Un anàlisi més exhaustiu dels paraments conservats, permet destacar l’existència de diferències en la tècnica constructiva. El mur nord i oest són més gruixuts que el sud i presenten la mateixa tècnica constructiva (còdols lligats amb morter de calç). En el mur oest en destaquen dues grans obertures que s’atribueixen a dos grans finestrals construïts en el moment de transformació del castell en palau (Tercer quart del segle XIV). La fàbrica del mur localitzat al sud és de factura més rústega i en destaca l’existència de tres espitlleres. Aquest va ser construït durant les obres de transformació del castell, portades a terme per Guillem de Montclús, entre els anys 1230 i 1263.
La distribució dels espais interns, durant els segles XI al XIV, és de forma perimetral en relació al pati central, on hi destaca la torre mestra. L’anàlisi del parament del mur sud i les dades obtingudes a través de les cotes de profunditat permeten afirmar que el recinte sobirà en una de les seves fases disposava de dues plantes separades per un pis de fusta sostingut per bigues.
Un altre element constructiu que en destaca del castell és la potent torre cilíndrica que es conserva a l’angle nord-oest del recinte sobirà. La base, com la resta del recinte, és en talús; construïda tècnicament com els murs nord i oest (Tercer quart del segle XIV), mentre que la part superior és posterior, concretament de la primera meitat del segle XV. Per accedir-hi al seu interior cal fer-ho pel camí de ronda del mur oest. L’interior de la torre es troba dividit en dos pisos. Un de baix, que presenta una gran alçada i es cobert per una volta de pedra i un altre a l’alçada del camí de ronda, aquest presenta dues troneres, construcció característica del segle XV. Al centre d’aquest espai es troba una gran obertura d’accés a la planta baixa.
Dins el recinte jussà en destaca: l’antiga capella de Santa Margarida, d’una sola nau i amb absis semicircular; la fovea, retallada per l’erosió que pateix l’espadat; la muralla perimetral que defensava el recinte, de la que es conserven diversos fragments; diversos edificis, construïts adossant-se al parament interior de la muralla perimetral; una fortificació situada a l’extrem nord del recinte jussà; i un fossat situat als peus de l’extrem sud del recinte sobirà.
Des de l’any 2005 estem treballant en un projecte integral per a la recuperació, conservació i difusió dels habitatges troglodítics de Can Ximet, conjunt de balmes que es localitzen a la zona coneguda com Fondo de Segarulls, Olèrdola.
Els testimonis d’ocupació humana remunten, com a mínim, al neolític, moment en que es documenten els conjunts de pintura rupestre d’estil esquemàtic. No obstant això, no és fins a l'època medieval (segles X i XI) que es constata una ocupació generalitzada de les cingleres. El conjunt presenta elements de gran interès, com són les restes d’edificis de grans dimensions (2 i 3 plantes d’alçada), bastits durant l’edat mitja i amortitzats en un moment cronològicament situat entre finals del segle XIV i principis del segle XV.
Aquestes construccions aprofitaven les parets i concavitats de les balmes com a murs i només calia construir estructures a les façanes principals i parcialment a les laterals. A l’interior de les balmes s’observen restes d’escales, dipòsits, cisternes, sitges, encaixos per assentar murs, etc.., tots retallats a la roca, que ens fan fer-nos una idea més acurada de la distribució interna d’aquestes edificacions.
Cal destacar la presència d’una gran diversitat i número d’estructures relacionades amb la producció, tractament i l’emmagatzematge de vi, cereals i possiblement oli. Entre aquestes destaca la documentació de diverses premses, molins, sitges, grans contenidors i cal destacar de manera especial l’excepcional troballa d’un horreo.
Les set balmes que conformen el conjunt d’habitatges troglodítics de Can Ximet, disposen de, com a mínim, cinc grans edificacions, estructurades en planta baixa i una o dos plantes més d’alçada. A les plantes baixes hi havia les zones dedicades a la producció, transformació i emmagatzematge de vi, cereals i possiblement oli, així com també les zones destinades als animals (cors). Les plantes superiors estaven destinades als llocs d’habitatge i circulació entre la part inferior i superior de les balmes.
A través de l’elaboració del Pla director, encarregat pel Parc d’Olèrdola (Diputació de Barcelona), s’ha definit un programa de recerca, de restauració i de promoció, així com dels recursos museogràfics que han de permetre millorar i facilitar el coneixement i la comunicació. En darrer terme, aquestes iniciatives poden generar sinèrgies positives destinades a incentivar el creixement del turisme cultural a la regió amb l’objectiu que reverteixi en tots els àmbits de la vida socio-cultural
Els treballs arqueològics iniciats el mes de maig de 2007 al jaciment de la Roureda Margineda (Santa Coloma, Andorra La Vella), hi que continuen en l’actualitat, han permès descobrir una fortificació medieval qualificada, pel Govern d’Andorra, com un exemple únic de construcció medieval al país.
Els treballs arqueològics, promoguts per l’empresa Molines Patrimoni S.A., han permès identificar un exemple magnífic d’una fortalesa bastida entre finals del segle XII i la primera meitat del segle XIII. Aquesta va ser construïda aprofitant part d’una construcció anterior (una petita casa de camp) i va quedar ferida de mort per l’acord, entre el comte de Foix i el bisbe d’Urgell, del segon pariatge (1288).
A partir d’aquest moment les defenses de la fortificació s’inutilitzen i es construeixen noves edificacions de caire rural. Aquest nou ús del jaciment va tenir una curta durada, ja que va ser abandonat definitivament en un moment situat cronològicament entre 1325 i 1350 (context datat per ceràmica i per una datació de C14).
La fortificació està formada per 2 recintes (recinte jussà i sobirà) dels quals s’ha excavat fins al moment pràcticament la totalitat del recinte sobirà.
Una de les característiques més curioses de l’edificació, és el lloc del seu emplaçament, que es tracta d’un tarter. Com a conseqüència d’això, la construcció està terrassada i s’assenta sobre alguns dels grans rocs de pedra granítica que formen part d’aquest tarter.
El material constructiu utilitzat en la construcció d’aquesta fortalesa estava format bàsicament per pedres de granit del propi tarter, barrejades amb fragments de pissarra, totes lligades amb morter de terra de color marró clar.
Les tècniques poliorcètiques utilitzades són força interessants: complexos sistemes de defensa, muralles de fins a 5-6m d’amplada, torres, accessos fortificats etc. També és força interessant la distribució interna del recinte sobirà, dins del qual podem identificar capella, zona de pati, corredors, cos de guàrdia, cuina, edifici residencial etc..
Cal destacar la recuperació durant l’excavació de més de 100 objectes de metall amb molt bon estat de conservació, que ens serveixen per apropar-nos una mica més a la gent que vivia en aquest indret fa més de 600 anys.
A més de l’excavació portem a terme els treballs de restauració preventiva, per tal d’assegurar la conservació de l’estructures que es troben en més precàries condicions de conservació. A partir dels resultats obtinguts s’iniciarà l’elaboració del projecte de restauració i musealització del conjunt.
La masia de la Torrassa és un edifici emblemàtic dins la història de l’Hospitalet. L’aspecte actual de l’edifici és el resultat de nombroses obres efectuades amb el pas del temps, que han transformat el castell de Bellvís en la masia de la Torrassa.
L’empresa Hospitalet 2010, Societat Privada Municipal, S.A., amb la voluntat de recuperar aquest edifici emblemàtic per la ciutat, va contractar a Estrats sl. en una primera fase (2006) per portar a terme el treball de documentació i l’estudi històric general de l’edifici. Posteriorment s’han portat a terme dos fases més d’excavació i l’estudi arqueoconstructiu de la construcció (anys 2007 i 2008).
Els treballs concretament han consistit en la realització de diversos sondejos al subsòl de l’interior i dels voltants de l’edifici actual i la realització de diverses cales als paraments, així com un recull de dades documentals sobre el castell de Bellvís i la masia de la Torrassa.
Els resultats d’aquests treballs arqueològics han estat molt interessants, ja que s’ha pogut confirmar que l’actual edifici de la masia de la Torrassa havia estat, a l’edat mitjana, el castell de Bellvís, que apareixia nomenat i situat en aquesta zona en diversos documents.
Les dades arqueològiques que han confirmat l’existència del castell de Bellvís, han estat, principalment, la presència de fossats al voltant de l’edifici i la documentació d’espitlleres a la façana nord de la masia, així com restes de les compartimentacions interiors del castell.
L’edifici de la Torrassa a tingut tres usos al llarg de la història: de fortificació (entre els segles XII i la primera meitat del segle XIV), de masia (entre la 2ª meitat del segle XIV i el segle XIX) i d’habitatge plurifamiliar (segle XX).